Una mare, qui
t’ha parit, que va patir uns terribles dolors durant el part. Si a sobre, la
criatura en qüestió, pesava 4,200 kg doncs....què us he de dir...!
No li he posat
fàcil a ma mare! Desde el mateix dia en que vaig nèixer. Diu la llegenada que
el meu pare em va mirar i va veure una nena vermella, quasi granatosa , peluda
i amb quelcom verd a la boca i no va poder evitar pensar que no havia vist cosa
més lletja a la vida. La meva mare em conta que vaig plorar i plorar i
plorar..la meva àvia em conta que vaig plorar i plorar i plorar, el meu pare,
que em conta? Que un dia em va tirar a sobre el llit a veure si parava de
plorar...I fins i tot la meva cosina gran recorda (desde la seva infància) com jo
obria els ulls, obria la boca, agafava aire i després d’uns segons de silenci
absolut, començava a plorar amb la força d’un tenor.
Es veu que la
meva mare va tenir depressió post part. No m’estranya.
La cosa no va
millorar durant mesos en els que no feia altra cosa que plorar, fins que van
descobrir que el que em passava era que tenia gana! Diuen els més puristes que
és impossible que un dona no tingui llet, que segurament està fent alguna cosa
malament! Que li diguin a la meva mare això, que un cop em va enxufar el biberó
li va canviar la vida!
Aquesta mare el 19 d'Agost vas fer 59 anys (si mama, ja ho he dit).
Una dona estricta
amb les seves normes, normes que em van fer arribar a odiar-la i que ara en
canvi, són tan valuoses. Hàbits sagrats a casa com menjar sempre tots junts,
mai arribar tard a l’hora de les menjades... bé...mai arribar ni 5 minuts
tard...el de sempre, el de totes les cases. Actitud imperturbable que
t’obligava a complir-les. Dona capaç de pronunciar frases com “tu acabaràs el
batxillerat encara que sigui per sobre del meu cadàver” quan la meva germana va
passar una supermega adolescència (jo crec que en va passar tres en una).
Dona capaç de no
doblegar-se davant cap de les nostres llàgrimes i frases manipuladores de nenes,
aguantant amb mà ferma.
Dona que, com
totes les mares, també ha pronunciat: "si tots es tiren d’un pont tu també?",
"perque ho dic jo", i que, com totes les mares s’han llepat el dit per netejar-te
alguna cosa de la cara.
Mare, en canvi,
comprensiva davant les decisions dels altres, sempre. Quan la meva germana va
decidir marxar a viure a Xina, la meva mare va contratrestar el meu histerisme
i quan la gent li deia:
-
Oh, la deus trobar a faltar! No pateixes?
Ella contestava
un:
-
Si és feliç així...- amb un to de veu tranquil que demostra
que no menteix.
Que si pateix? I
tant, i molt. Com totes les mares, però no et tallarà les ales pel seu
patiment.
Les meves
decisions sempre passen pel seu filtre, decisions potser banals però que em
tranquil·litza que ella em doni “ l’afirmatiu”.
Veig un curs de
reposteria que m’encanta, oportunitat única per una plaça que no han pagat.
Quan em diuen el preu dubto, no sé si ara m’he de gastar aquests diners....I
llavors ve el filtre de la meva mare:
-
La vida són aquestes petites coses, Neus.
Apuntat- hi dona.
Dona forta, capaç
de gestionar una empresa. Dona capaç de portar o de suportar una malaltia amb
dolor que ni tan sols li permet obrir els pots de xampu pel matí i tot i així,
no queixar-se.
Em costa veure-la
com a empresaria, però quan aconsegueixo objectivitzar-la veig que és bona,
segura de si mateixa.
Despistada en
noms, capaç de dir-li a una amiga meva Ilerda en lloc d’Iderla (si, vale raret
el nom però no cal dir-li Lerda a la noia).
Dona capaç de no
entendre cap acudit i riure per dissimular.
Dona capaç
d’interpretar les coses més inverosímils i fer-nos plorar a tots d riure.
Conversa a familiar (cosins, tiets, avis...) a la taula:
-
Diuen
que Marilyn Manson s’ha tret una costella per xuper-se-la!
-
El
què xupa? La costella? – pregunta inocentment ma mare.
Mare gens
empalagosa que si t’entossudies en no agafar-te la jaqueta un dia de fred, no
t’ho deia dos vegades. Deixava que passessis fred i “ja tornaràs”. Quan em
tornava a dir que agafés la jaqueta no m’atrevia a discutir-li.
Mare discreta que
quan anem a comprar roba li diu a la dependenta que vol “alguna cosa que no
cridi l’atenció”. En algunes ocasions aconsegueixo que almenys no es compri res
més marró.
Mare culta que
s’informa, que estudia, que mira i remira.
Mare que m’ha
incultat la passió pèls llibres i per les noveles de l’Agatha Christie fins al
punt que podriem matar a algú sense deixar rastre.
Mare que sempre m’ha
donat el seu millor consell “mai no depenguis de ningú”
En fi, que una
mare és una mare i tu mama, ets la millor.
Moltes
felicitaaaaats!!!!!
GELAT DE TIRAMISÚ
Recepta de kanela y limon
Per a 8 persones
Per a 8 persones
INGREDIENTS:
3 rovells d’ou
1 vaina de
vainilla
125 ml llet
100 gr sucre
500 gr mascarpone
200 ml nata de
muntar (35% matèria grasa)
12 bizcochos “savoiardi”
d’aquests allargadets
200 ml de cafè
3 cullerades
generoses de licor de cafè
MÈTODE:
En primer lloc
batrem el sucre amb els rovells d’ou fins que la barreja s’integri i veieu que
es torna blanquinosa.
Mentre posem la
llet amb l’interior de la baina de vainilla al foc fins arribar al punt
d’ebullició. Quan hagi arribat la tirem amb un xorret fi, a la barreja dels
rovells anteriors. No deixem de batre lentament.
Un cop ho hem
afegit, ho tornem a posar tot al foc sense deixar de remenar i anirem veient
que es va espessint durant uns 3 minuts, sense que arribi a bullir (uns 80º).
Ho traiem del foc
i deixem refredar completament.
A banda barregem
la nata amb el mascarpone. Un cop freda la llet, anem afegint la nata i el
mascarpone amb moviments envolvents.
Ho posem a la
geladera durant uns 35 minuts a velocitat baixa.
(si no teniu
geladera ho heu de treure del congelador cada 45 minuts i batre. Repetir-ho
tres vegades. O això diuen, jo no ho he probat mai).
Quan acabeu de
batre poseu el gelat en un recipient. Jo he utilitzat aquest de l’Ikea, d’aproximadament
dos litres.
Poseu una capa de
crema de gelat i tot seguit, una capa de bizcochos sucats amb el cafè i el
licor.
Aneu fent capes
en funció de l’alçada del motlle.
Deixeu reposar al
congelador un mínim de 5 hores, tot i que a mi m’agrada d’un dia per l’altre.
Bon profit!
.JPG)
Ohhh que bo deu estar!! Amb el que m'agrada a mi el tiramisu... quina delícia!!! petons
ResponEliminaSi? Doncs proba-ho Roser perque està molt molt bo! El títol del post és totalment cert!
EliminaMolts petonets i gràcies per comentar!
De gust ha de ser deliciós, i de presència t'ha quedat genial!
ResponEliminaMoltes gràcies guapa! La veritat és que estava molt, molt bo!Els teus també tene una pinta bonísssimaaa!
EliminaMolte petonets!
Se'm fa la boca aigua. El gelat és d'aquelles coses que em fan perdre el seny! No pararia! A més de tiramisú... genial!
ResponEliminaUna besada!
Aix...si! Jo també en sóc una viciada!!!! Proba de fer-lo, ja veuràs com t'agradarà!
EliminaPetonets guapa!